Sortida a S'Agaró 2010

Primera parada  L'Illot

 

Aquest curs, igual que els darrers anys, hem fet una sortida a S'Agaró amb els alumnes de CTMA de primer de Batxillerat. Estudiem "in situ" roques endògenes, els  diferents processos de formació i estructures o formacions d'aquestes roques, així com també, intentem establir els fets que s'han produït ordenadament en el temps per poder fer la reconstrucció de la seva història geològica.

El dia va ser ventós però, això va propiciar que l'aire fos molt net i amb una lluminositat intensa. Ho podreu apreciar a les fotografies que us poso a continuació acompanyades, en alguns casos, d'una breu descripció

Primera parada. Mesurant el cabussament d'un dic

Fem un mapa geològic dels materials de l'Illot i de les seves formacions

Realment treballen molt els alumnes

 

 

La segona parada: Sector Central

En aquest sector s'observen enclavaments (gavarres), roques de característiques diferents a les de la roca que les envolta. N'observem de dos tipus: els cogenètics i els xenolítics

Enclavament cogenètic

Enclavament xenolític

Un altre  exemple d'enclavament cogenètic

I així de preciós estava el mar

Una foto a mig camí amb aquest pi de forma tan curiosa

Un petit descans abans de la tercera parada

Tercera parada: Sector Central

En aquest tram s'ha originat una episienitització deguda a un procés hidrotermal i els materials de la roca encaixant, la granodiorita, que adquireixen un color vermellós degut al ferro alliberat en aquest procés, apareixen creuats per una sèrie de dics de diferents materials, dimensions i orientacions

Dic de lampròfir

Mostres de granodiorita amb megacristalls d'ortosa

Color vermellós  de les roques en l'episienitització

Entre observació i observació una mica d'explicació teòrica

Luis Ugedo  professor de l'INS Fort Pius de Barcelona

Quarta parada: Sector Nord. Platja Sa Conca

En aquesta zona apareixen estructures d'erosió sobre les roques granítiques molt peculiars com les boles ( blocs arrodonits), els tafoni (cavitats en la roca)  i les cladolles (concavitats formades en el sòl)

Boles. blocs arrodonits dins de cladolles

Tafoni

I així ens despedim de S'Agaró fins el curs vinent

La professora Marian  Querol  del nostre Institut  contemplant  el mar

Vista des del camí de ronda

Per a un alumne amic

Linnea borealis

Després de molts dies, torno a escriure al bloc. Avui ho faig per felicitar a un ex alumne molt estimat.

La feina de professor no és fàcil, exigeix molt d'esforç, dedicació i hi ha moments que és dura, però d'altres, com en aquesta ocasió, t'ofereix unes compensacions a nivell humà, que poques feines et poden donar.

En José Manuel Blanco, va ser un alumne molt brillant mentre era estudiant en el nostre centre, vam fer juntament amb altres companys i companyes un treball de recerca plegats, quan encara no era dins del pla d'estudis, que va ser reconegut amb un premi del INJUVE i aquí comença, crec recordar, amb les seves pròpies paraules, la seva iniciació a la recerca.

Quan acaba la carrera de Biologia, fa el doctorat al Departament de Botànica de la UB i després un postdoctorat de 2 anys a la Universitat d'Alberta al Canadà. A la tornada no ho té fàcil. Però, el treball i la vàlua, a la llarga, donen els seus fruits i aquest curs ha obtingut una plaça de professor lector a la Universitat de Barcelona.

Em sento molt orgullosa d'ell com alumne i per la gran persona que és. Sento també una gran satisfacció per haver contribuït amb un petit gra de sorra a la seva formació i per compartir una amistat que perdura en el temps.

L'autor de la fotografia que he posat és en José Manuel. Me la va enviar quan estava fent el postdoctorat a Alberta. És preciosa i diu molt de la seva sensibilitat.

Des d'aquest modest bloc, moltes felicitats i que puguis seguir treballant i investigant en allò que més t'agrada

Naturalesa i pintura 2

Vista de Rouelles

L'altre dia vaig posar imatges de Van Gogh, pintor post-impressionista. Avui li toca a Claude Monet (1840-1926) pintor francès considerat el pare de l'Impressionisme. És principalment paisatgista i "jardiner", li agradaven molt les plantes i les flors, com ho mostra el seu Jardí de la casa de Giverny que va pintar en molts quadres i que es pot visitar.  La primera imatge, Vista de Rouelles, correspon a un quadre que va pintar quan només tenia 17 anys. Oi que sembla una fotografia?. Els quadres que venen a continuació són mostra de  diferents períodes de l'artista i es pot veure la seva evolució.

Barques vermelles a Argentouil

Iris en el Jardí de Monet

Camp de roselles a Argentouil

Primavera 1875

Nenúfars 5

El Penya-segat de Dieppe

La bassa de Montgeron

El camí a la cala Pourville

Llenyataires al bosc de Fontainebleau

Realment fer una tria de quadres de Monet se'm fa difícil, perquè n'hi ha molts que m'agraden. Si voleu veure'n més consulteu aquesta pàgina.

Us deixo amb una frase del propi Monet que defineix la seva atracció per la natura i que he trobat en un bloc que us recomano per la seva sensibilitat i els seus continguts: flores y palabras.

"Je dois peut-être aux fleurs d’avoir été peintre". Claude Monet (pot ser que li degui a les flors l'haver estat pintor)

La naturalesa i l'art

Camp de blat amb xiprers a prop d'Eygaliers. Vincent Van Gogh. Metropolitan Museum of Art, Manhattan.New York

M'agrada la naturalesa i els éssers vius, saber com són i les causes últimes del seu funcionament, això és el que em va fer estudiar la carrera de Biologia. Per conèixer-la i comprendre-la no hi ha res com contemplar-la, gaudir de la seva bellesa, observar l'activitat i el comportament dels éssers vius.  A vegades és dura, d'altres manifesta tota la seva força i ens fa sentir molt petits, unes altres és serena i t'omple de tranquil·litat, les sensacions són moltes i diverses. Això, també depèn del nostre estat d'ànim i dels ulls amb que ens ho mirem però, sempre és apassionant i mai no em deixa indiferent.

I parlant de mirades, no sabeu l'enveja sana que em fan els artistes que saben reflectir aquestes sensacions en les seves obres. Tinc formació científica i gairebé gens d'artística, però m'interessa molt la relació de la naturalesa i l'art, com ha servit i serveix de font d'inspiració a la música, literatura, pintura, escultura,  l'arquitectura, i també a la fotografia i el cinema. 

Per tot això, aprofitant els últims dies de vacances posaré algunes de les obres que més m'agraden. Començarem amb la pintura, avui Vincent  Van Gogh (1853-1890). Gaudiu-ne força.

Avinguda en el Parc

Paisatge marí a Saintes  Maries II

Vista d'Arles amb lliris en un camp

Camp de blat   sota un cel ennuvolat

  

Paisatge de tardor amb quatre arbres

Aquí només hi ha una petita selecció, si us agrada Van Gogh trobareu tota la seva obra en la web d'aquestes fotografies, us la recomano.

De marietes, formigues i pugons

marietes i pugons

formigues i pugons

pugons sobre Hybiscus   

Aquests  dies a la terrassa de casa es veu una processó de formigues en direcció  a  l'Hybiscus, que té les fulles més joves una mica enganxoses, cap a alguna cosa que les atrau poderosament.

De  vegades els insectes estableixen entre ells unes relacions curioses. Creus que tenen alguna cosa a veure els que hi ha en les tres fotografies?. Com ja saps els animals són organismes heteròtrofs, és a dir que s'alimenten d'altres éssers vius, i precisament és en la funció de nutrició on trobem la relació entre els nostres protagonistes. Els pugons s'alimenten de la saba de les plantes, picant generalment les parts més tendres. Com podeu observar en la fotografia n'hi ha molts en una planta, cada puntet negre és un pugó, la raó de la seva abundància la trobem en el tipus de reproducció  per partenogènesi  (els òvuls es desenvolupen en adults sense necessitat de ser fecundats) i això té greus efectes per les plantes que poden acabar morint o molt debilitades. Podem considerar els pugons com a paràsits de les plantes.

Bé, i què tenen a veure els pugons amb les marietes? Les marietes i les seves larves s'alimenten de pugons. Una marieta adulta en un sol dia pot menjar-se'n més d'un centenar. Les marietes són predadores dels pugons. Per aquesta raó cal cuidar-les ja que actuen com a un mètode natural de control de plagues de pugons en els nostres camps i jardins.

I ara potser us preguntareu,  Quin paper hi juguen les formigues en tota aquesta història? Els pugons eliminen pel seu abdomen, de tant en tant, una goteta d'un líquid ensucrat que serveix d'aliment a les formigues. Aquestes, freguen amb les antenes l'abdomen dels pugons per a que deixin anar la goteta de suc i elles enseguida li prenen. Això, afavoreix al pugó que evita quedar-se enganxat a la planta i restar immòbil. Per altra banda, les formigues porten els pugons cap a les parts més tendres, que són les més altes, de les plantes per a que es puguin alimentar millor i així, elles també en trauran més benefici. A més a més, les formigues també els defensen d'altres depredadors, com les tisoretes. Aquesta relació que s'estableix entre les formigues i els pugons en la que obtenen un benefici mutu, s'anomena simbiosi. 

Si veieu al balcó o a la terrassa de casa una filera de formigues molt atrafegades  que es dirigeixen cap a alguna planta, observeu les fulles per  la part del revers (on sobresurten els nervis),  els brots tendres o els capolls de les flors i segurament hi trobareu els pugons. Ara ja sabeu que hi van a buscar.

Podeu llegir un article interessant de com la intervenció de l'home en la natura pot trencar l'equilibri  entre aquests organismes."Més pugons eliminant les formigues!!"

Uf, com piquen!

mosquit comú Culex pipipiens

mosquit tigre Aedes albopictus

mosquit Anopheles

És estiu, estem de vacances i tan si ens trobem al camp, com a la platja o a la ciutat, ens visiten uns insectes no tan bonics, ni agradables de veure com les papallones. Són els mosquits. En algun moment o altre us haurà picat un mosquit o més d'un. Bé, un mosquit femella per a ser més precisos, ja que només piquen elles. La raó, com segurament sabreu, és que necessiten certes proteïnes de la sang dels mamífers per a que es puguin desenvolupar els seus ous.

A part de les molèsties que provoca una picada, en algunes ocasions i segons l'espècie de mosquit que l'ha produïda, hi poden haver complicacions, ja que són transmissors de malalties. Algunes són importants, com la  malària també coneguda amb el nom de paludisme,  que ocasiona la mort de moltes persones en països de l'Àfrica principalment. El responsable de la seva transmissió és el mosquit Anopheles

Sabíeu que al Prat del Llobregat se'l coneixia com  "el  poble de les febres" per l'elevat nombre de casos de paludisme que s'hi enregistraven? Creieu que això podia estar relacionat amb el nombre important de basses i aiguamolls que hi havia?

A part del mosquit comú Culex pipiens, ha arribat molt recentment al nostre país, una nova espècie de procedència asiàtica. Segur que ja l'heu endevinat, exacte, és el mosquit tigre Aedes albopictus. No és que sigui més perillós que el mosquit comú que tenim a casa nostra, però és cert que deixa uns senyals més grans. El fet que les seves picades ens facin més reacció és degut a que el nostre sistema immunitari produeix una reacció al·lèrgica més forta al no haver estat mai en contacte amb les substàncies salivals d'aquest mosquit. Si a una persona li piquen en diverses ocasions la reacció és cada cop menys intensa.

Bé, doncs ja teniu plantejades una sèrie de qüestions. Si voleu documentar-vos sobre com són cadascun d'aquests mosquits, la seva biologia i com prevenir la seva actuació us recomano aquestes pàgines: El mosquit tigre 

Una pàgina curiosa és la de la Diputació de Barcelona amb un recull de fitxes tècniques de plagues urbanes, a part de mosquits, hi trobareu puces, polls, corcs, tàvecs, àcars.... i vertebrats: ratolins i rates. Per cercar-ho desplegueu l'índex de l'esquerra i cliqueu als pdf. fitxes tècniques de plagues

I per últim us recomano el vídeo del programa Quèquicom  matant mosquits

papallones a casa

Papilio machaon (papallona reina)

Com ja heu vist ens agraden els insectes. N' hi ha molts, són els animals més abundants de la Terra, de molt diferents i per tot arreu, s'han adaptat a tots els hàbitats excepte al mar. A les nostres cases també els trobem amb molta freqüència, a la cuina, les habitacions i si teniu plantes al balcó, a la  terrassa o al jardí.
Aquesta papallona tan preciosa ens va visitar a casa un dia d'estiu . Si us agraden molt les papallones podeu cercar les pàgines web següents: Les papallones del Bergadà i Museu de les papallones de Catalunya.
Animeu-vos, aquest museu el podeu visitar a l'agost, està a Sort. Una altra pàgina curiosa és Lepidópteros del mundo Butterfly

Les abelles

procedència de la imatge

Continuem amb els insectes. Un grup molt interessant és el dels insectes socials i dins d'ell hi trobem les abelles. El món de les abelles és apassionant, de ben segur que en sabeu moltes coses de com són, com viuen i dels productes que fabriquen com ara la cera i la mel. Per als molt interessats en aquest tema us recomano la pàgina d'APICAT, la web dels apicultors catalans i la del Dr. Jaume Cambra professor de Botànica de la Universitat de Barcelona i apicultor.